Geologia

La geologia d'quest parc começà fa molts milions d'anys fins al dia de hui.

La serralda es va formar amb el aproperament progresiu de les plaques Africana i Indioeuropea. Aquesta aproximació va probocar un pinçament en el bloc Mesomediterrani, el qual es va vore expulsat fins a l'oest durant el Miocé inferior. Més tard aquest bloc va contactar i va emplaçar sobre el marge sudibèric, sobre el qual va lliscar uns 400 kilòmetres fa uns 18 milions d'anys. Al final, fa uns 10 milions d'anys, el bloc es va detindre definitivament i va quedar soldat a Ibèria.

Al llarg de la ruta del Camí Del Far es poden apreciar diferents serres:

1. Cabeçó d'Or

2. Sierra Cortina

3. Puig Campana

4. Ponoig

5. Serrella

6. Aixortà

7.Sierra de Bernia

8. Sierra de Oltà

9. Morro de Toix

10. Peñón de Ifach

Dels diferents tipus de roques que existeixen, el Parc Natural de la Serra Gelada sols presents un, la roca sedimentària amb fòssils marins. Abans de la seua formació eren tot sediments costaners i marins poc profunds que es van depositar en el bord d'un continent format per la placa Ibèrica.

D'aquesta forma, les muntanyes que ens rodejen s'han format per l'acció combinada de dos processos:

1. La col·lisió entre les plaques Euroasiàtica i Africana, amb el continent Mesomediterràni entre ambdós, que va constriur el relleu.

2. Els processos geològics externs que ho van modelar durant els últims milions d'anys i seguixen fent-ho en l'actualitat.

Els Condrodontos són uns curiosos bivalves que es van extingir ja fa un temps. Pertanyen a una estranya família Chondrodontidae relacionats amb els ostreidos i amb els pectínidos. Després de la seua mort, algunes de les seues petxines es van quedar soterrades en posició de vida i altres van ser desarticulades i soterrades més omenys paral·leles a l'estratificació. Aquests bivalves vivien semienterrats en el sediment de la mateixa manera que la Pseudotoucasia, que arribava a construir esculls. Aquest era un altre tipus de bivalve, ja extingit també, que tenia una valva cònica i una altra opercular.

A més, d'entre les nombroses restes paleontològiques presents dins del parc, destacaríem les traces fòssils. Aquestes constituïxen una xarxa de galeries minucioses i serpenteants formades per conductes tubulars. L'organisme que les va crear arreplegava sistemàticament partícules i fragments esquelètics de l'entorn i les col·locava de forma precisa, enfortint-les i evitant l'afonament.

Hui en dia no se sap el tipus d'organisme que originava aquestes traces però es pensa que era un animal amb extremitats i amb gran activitat sobre el fons, com per exemple un crustaci.

El Cap Negret d'Altea:

Els materials fossos ascendien pel volcà i se solidificaven a l'arribar a la superfície que era un volcà situat davall del mar a molt poca profunditat, però la suficient com perquè la vaporització de l'aigua en contacte amb els materials calents produïra vaporització i els fragments foren projectats d'una manera explosiva.

Aquest fet es va produir fa 225 milions d'anys i està relacionat amb Pangea per que Cap Negret estava situat en una vora de Pangea i va arribar un moment en què Pangea es començà a separar produint esgarres i fractures per les quals ascendia magma.Per aquest mateix motiu Cap Negret és un punt d'evidència de la ruptura de Pangea.

Penya-segats de la serra:

La història geològica de la Serra Gelada va começar aproximadament fa 150 milions d'anys i des de llavors es prolonga fins als nostres dies. Destaquen queatre moments:

1. Sedimentació: Fa uns 150 milions d'anys van començar a depositar-se

sediments que van formar capes horizontals en el fons de la part poc profunda d'un mar hui desaparegut, el mar de Tethys. En l'itinerari

terrestre es podran observar roques un poc més jóvens l'edat del

qual està compresa entre 110 i 100 milions d'anys.

2. Plegament: Fa aproximadament 70 milions d'anys África va començar

a desplaçar-se cap al nord i en un moment donat va començar a

col·lidir amb Euràsia, de la que Ibèria constituïa el seu extrem

sud-occidental. Aquest xoc de plaques va provocar el plegament i

fracturació de les roques donant lloc a diverses cadenes

muntanyoses. En Serra Gelada aquest xoc de plaques va provocar

durant el Miocé el plegament de les seues roques. Aquest plegament

també va provocar l'emersió d'estes roques formant un relleu molt

major que l'actual en el sector de la Serra Gelada.

3. Fracturación: Cap al final del plegament les roques de Serra Gelada van patir una extensió que va provocar l'aparició de falles normals que van començar a afonar blocs de roques provocant un relleu

escalonat. La major part de Serra Gelada constituïx l'escaló superior d'esta escala de blocs de roca. En els extrems de la serra s'observen altres dos escalons més baixos, però la majoria estan submergits i coberts per les aigües del Mar Mediterrani. Són aquestos escalons, formats durant el Miocé superior i el Pliocé inferior, els que han provocat la morfologia actual de Serra Gelada, les seues

terminacions en les Puntes dels Caletes i Bombarda, i també els seus impressionants penya-segats.

4. Erosió: Des que es va formar el relleu escalonat de Serra Gelada, l'aigua s'ha encarregat d'esculpir i modelar les roques, fent disminuir l'altura i extensió de la serra, fins a adquirir les dimensions i morfologia actuals. És un procés molt lent però constant, sense interrupcions. En la fatxada marina és l'aigua de mar la que s'encarrega d'erosionar les roques, fent retrocedir a poc a poc els penya-segats. En la seua vessant nord-oest, la que dóna a terra, ha sigut l'aigua de pluja, l'aigua d'escolament, la que a poc a poc ha anat erosionant les roques i ha anat excavant xicotets barrancs.

L'Illa Mitjana representa una resta supervivent, inclús no totalment erosionat per les aigües, del paleoacantilado original i marca molt probablement la seua posició en este sector. La distància entre-la illa i el penya-segat actual proporciona una estimació aproximada del retrocés erosiu experimentat pel penya-segat en este sector des del moment de la seua formació fa uns 8 milions d'anys, fins al plistocé mig en què adquirix la seua posició actual.

Les dunes remuntants:

Les dunes remuntants són grans acumulacions de arena seca i solta que ha estat desplaçada per corrents de vent molt potents.

Els talussos al peu del penya-segat de la Serra Gelada es troben coberts per grans acumulacions d'arenes el volum dels quals s'aproxima als 16 milions de m3. Aquestos materials arenosos van ser transportats pel vent i van originar dunes enfiladores capaces d'ascendir per pendents tan elevades com la del talús de la serra i aconseguir els 200 m d'altura sobre el nivell del mar.

Fa uns 75.000 anys es va iniciar un període de glacera, la qual cosa va provocar un descens significatiu de les temperatures. El fred va fer que part de les aigües marines s'acumularen en forma de gel en els pols i, com a conseqüència, el nivell de l'oceà va descendir i va deixar al descobert grans extensions de la plataforma continental, abans ocupada per les aigües i sobre la qual s'havien depositat importants quantitats d'arenes submarines litorals. Una vegada seca, l'arena va ser mobilitzada pel vent i es van formar dunes que van avançar cap al peu de la Serra Gelada. Una vegada allí, forts vents van forçar l'ascens de les dunes pel talús del penya-segat.