Les relacions interespecífiques es produïxen entre organismes d'espècies diferents. La interacció por beneficiar, perjudicar o resultar indiferent a cada espècie.

Hi ha diferents tipus de relacions interespecífiques:

​

 Mutualisme: és una relació biòtica de benefici mutu, ja que la interacció   resulta avantatjosa per a ambdues espècies.

 Comensalisme i Inquilinisme: són relacions biòtiques en que una   espècie resulta beneficiada, mentre que l'aktra no s'hi veu afectada.

 Depredació: és la relació biòtica que s'hi estableis emtre dues espècies,   en la qual una de les dues, el depredador, caça i s'alimenta de l'altra

 espècie, la presa.

 Parasitisme: és una relació biòtica en la qual un organisme, el paràsit, es

 beneficia d'un altre, l'hoste, al qual causa un perjudici.

 Competència interespecífica: es produï quan dues espècies usen un mateix recurs limitat, per la qual cosa ambdues resulten perjudicades.

​

 

Adaptacions al medi aquàtic en plantes:

• L´arrel en les plantes submergides està poc desenvolupada, ja que no necessita absorbir aigua per ella. En les plantes flotants està més desenvolupada.

• Les tiges no tenen teixits de sustentació perque l´aigua les sosté.

 

Adaptacions al medi aquàtic en animals:

     -Tenen formes adaptades per a desplaçar-se en l´aigua, com aletes o forma fusiforme.

       -Alguns tenen bufeta natatòria per controlar l´ascens i descens.

       - Respiren per brànquies o a través de la pell.

 

Adaptacions al medi terrestre en plantes :

       -Arrel molt desenvolupada per sostenir la planta i prendre l´aigua i els nutrients.

​

      -Tija amb esquelet de sosteniment que li permet que la planta estiga          alçada.

      -Fulles preparades per poder captar l´energia lluminosa del Sol.

​

Adaptacions al medi terrestre en animals:

      -Estructures externes impermeables que impedixen la dessecació: de          quintina en els invertebrats i pell en els vertebrats.

      -La fecundació és interna per facilitar la unió de gàmetes.

      -Els aparells respiatoris són interns.

      -Ous protegits amb una closca impermeable per evitar la dessecació.

      -Els mamífers, compten amb la placenta que alimenta l´embrió.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vegetacio Zona de Solana i Ombria:

La vegetació de zona terrestre de solana hi té unes característiques; el sol incideix la major part del dia i el aigua és escassa. Per aquest motiu, la vegetació té fulles clares i estretes i unes arrels profundes per captar la major quantitat d´aigua possible.

La vegetació de zona terrestre d´ombria hi creix una vegetació la qual no hi rep quasi llum solar, les seues fulles són més grans, ja que deixa manera captaran més llum solar per fer la fotosíntesis, a més les fulles també seràn grans i anches.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vegetació dunar:

 En la vegetació dunar s´assenten diverses comunitats vegetals de gran interès, a l´albergar espècies que posseeixen una àrea de distribució restringida, com ara la Camarina, la herba de ulleres o la palometa de la Serra Gelada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vegetacio rupícola:

En la vegetació rupícola hi podem destacar la Silene d´Ifac (única espècie vegetal de la Comunitat Valenciana que, pel seu elevat risc de desaparèixer, posseeix un Pla de Recuperació. Altres espècies destacades són la Orelleta de ratolí o la Trencapedres.

 

 

Zonació biològica de la mar Mediterrània:

La zonació biològica de la mar Mediterrània està dividida en 6 franjes diferents:

-Zona Supralitoral: anomenada també zona de salpicadures, aquesta zona pràcticament mai no es veu sumergida.

-Zona Miglitoral: zona de marees o trencats.

-Zona Infralitoral: zona amb una immersió contínua (Posidonia Oceànica).

-Zona Circalitoral: el nivell superior d´aquesta zona ve definit, per la desaparició de les fanerògames marines i algues fotòfiles.

-Zona Batial: comprèn el talús continental i es caracteritza per l´absència de llum.

-Zona Abisal: comprèn les planes abissals, i aa si no mateix rep a la llum procedent de les radiacions solars

 

 

Espècies més representatives:

Les especies més representatives del Parc Natural de la Serra Gelada són molt amplies, podem  trobar des de xicotets invertebrats passant per peixos fins a grans mamífers. De fauna aquàtica  acull una de les poques poblacions de dofins mulars. De fauna terrestre acull l´escateret i el fardatxo.

 

 

 

 

 

 

 

 

Importància de la praderia de Posidonia oceanica:

-Són el principal productor d'oxigen en el mar, com un pulmó a la Mediterrània.
- Constitueixen una zona fonamental per a la reproducció, cria, alimentació i refugi
de nombroses espècies de fauna marina.
- Eviten l'erosió de la costa i, per tant, la regressió de les platges, a atenuar el
impacte de l'onatge i retenir els sediments.